Any Jaume I

El Centre del Carme acull l’exposició “Jaume I, memòria i mite històric”

• Torna a València el gran oli de Fernando Richart de 1884, que representa l’entrada de Jaume I a València
• Esta és la quinta de les grans exposicions que s’han inaugurat recentment per a celebrar la figura del monarca

València (26-11-08).- La consellera de Cultura i Esport, Trini Miró, inaugura esta vesprada l’exposició “Jaume I, memòria i mite històric” que el Centre del Carme acull en la seua seu fins al pròxim 1 de febrer.

Esta és la quinta de les grans exposicions que han sigut inaugurades recentment per la Conselleria de Cultura i Esport per a commemorar el 800 aniversari del naixement de Jaume I.

Segons la titular de Cultura, “l’Any Jaume I marcarà amb tota certesa un abans i un després en el coneixement de la figura del monarca. S’estan analitzant tots els aspectes relacionats amb el rei, personals, polítics, socials, culturals... Amb esta mostra, els valencians tenen una ocasió única de comprovar com la imatge de Jaume I ha anat recorrent els segles des de l’edat mitjana fins als nostres dies, i com, en tot moment, la figura del rei constituïx un gran símbol d’identitat dels valencians”, ha declarat Miró.

Comissariada pel catedràtic d’Història de l’Art Felipe Garín, i el professor Joan Gavara, “Jaume I memòria i mite històric” compta amb importants peces pictòriques, escultòriques i documentals que recullen la manera en què els artistes i creadors s’han apropiat en les seues obres de la imatge del monarca seguint les pautes de cada època, i que situen el Conqueridor com un emblema dels valencians.

Entre les 93 obres exposades destaca la pintura de Fernando Richart de 1884, que representa l’entrada triomfal del rei a València, obra provinent del Prado, que des que va ser presentada a València l’any que es va pintar, no ha xafat les terres valencianes.

A més, es mostren l’escultura de Manuel Fuxà realitzada en 1920 i que habitualment presidix el Saló de Cent en l’ajuntament de Barcelona, un dels retaules del segle XV atribuïts a Gonçal Peris i Jaume Mateu provinent del MNAC (Barcelona), o el Retaule de Sant Jordi, provinent de la catedral de Sant Joan de Malta, totes estes peces de primera magnitud.

La figura històrica de Jaume I és part consubstancial de l’imaginari col•lectiu dels valencians. Heroi i pare de la pàtria, el seu record s’erigix com un símbol d’identitat més enllà de les ideologies que en algun moment han tractat d’instrumentalitzar la seua memòria. L’esdevindre històric que el conforma és àmpliament conegut, però molt més enllà de les proeses i gestes que es glossen en el Llibre dels fets, l’evocació que desprén també es fon amb una rica tradició llegendària, acrescuda al llarg d’estos huit segles de profunda exaltació del seu regnat. Esta glorificació, quasi mítica, és fruit d’una profunda admiració, quasi reverencial cap als seus feyts i la seua obra.

La imatge que ha arribat fins a nosaltres del rei Conqueridor –i que tots en major o menor grau tenim en la nostra consciència identitària– és fruit en gran manera de la Renaixença, l’esperit romàntic de la qual va codificar tot un ric repertori icònic, copiós en anacronismes però deliciós a l’hora de plasmar-lo plàsticament.

El prototip per antonomàsia d’esta imatge és l’estàtua eqüestre de l’escultor Agapit Vallmitjana (1833-1905), que s’alça des de 1891 en el Parterre de València, el model del qual s’exhibix també en l’exposició del Centre del Carme que es podrà visitar fins al pròxim 1 de febrer.

Cinc grans exposicions celebren actualment l’Any Jaume I a Castelló, València i Alacant

Esta exposició se suma a les altres quatre que s’han inaugurat recentment i que celebren la figura del monarca: dos exposicions a València, “Rei i cavaller” (Almodí) i “Rei legislador” (Museu de la Ciutat), una a Castelló, “Arquitectura any zero” (Museu de Belles Arts) i una altra en la Llotja del Peix d’Alacant, que analitza la consolidació del llegat del Conqueridor dos segles més tard, en els temps d’Alfons el Magnànim.